Sang i terra

El caràcter de les races a traves de les generacions l´ha forjat en bastants aspectes al lligam de l´home a la terra, o sigui, l’entorn ecològic en el que ha viscut ell i els seus avantpassats ha incidit fortament en el seu tarannà. Evidentment existeix una base genètica immutable en el transcurs de les generacions, pero si seguim el fil de les races fins els seus bressols veuríem que el medi en el que es desenvoluparen forjaren en bastants aspectes els respectius caràcters.

 

En el cas de l’actual raça europea, els nostres avantpassats trobarem un medi d’allò més hostil. Enmig de terres gelades i ambients freds portaren aquells pobles a constituirse en tribus guerreres per a conquerir terres amb climes més benignes a on poder desenvolupar la pagesia i fer florir  civilitzacions com la grega i la romana. Així també aquest medis tan hostils imposaren una forta selecció als membres dels pobles que en ells vivien, fent adquirir als que sobrevivien el sentit de lluita com hàbit quotidià.

 

Aquesta interrelació tan sòlida entre sang i terra va portar a la creació de tot un teixit neuràlgic bàsic i imprescindible en la formació de les diferents ètnies europees. Aquest teixit social que es fonamental per mantendre les diverses personalitats ètniques d’Europa i per suposat també de qualsevol altra raça, fou i és la pagesia.

 

Quan veig moltes de les nostres masies i cases pairals abandonades o convertides en segones residències sento una profunda tristor i impotència, i no tant sols pel que representa aquest abandonament en  l’àmbit econòmic, sinó també en l’aspecte humà i sentimental. Doncs existeix un lligam invisible que fa que les estimes com quelcom de sòlid i representatiu de la nostra pàtria. I penso com en pocs anys se n’ha anat en orris la lluita i l’esforç de  tantes i tantes generacions.

 

Vegem què deia en Josep Plà en el llibre “El pagès i el seu món” d’aquestes cases:

     Les masies són importants i no pas solament des del punt de vista de l’arquitectura rural. L’estructuració de la societat d’aquest país s’alimenta, dimana de les nostres masies: d’elles ha sortit, surt i sortirà la millor sang del país, la seva força humana bàsica, perennement activa, positiva i ascendent en tots els aspectes.

 

Bé, això era fins ara perquè de continuar les coses així, la futura sang del país sortirà, de fet, ja esta sortint, d’un aiguabarreig cosmopolita i multicolor fins crear a tot Europa i per extensió a tot el planeta, una gran urbs. De gent desarrelada de la seva sang i de la seva terra.

 

Des del començament de l’època industrial s’ha anat abandonant paulatinament el camp i fomentant el tipus de vida urbanista també en les zones rurals. Evidentment, no tothom pot fer de pagès pero ara podem trobar gent, sobretot joves, que es poden passar tota una vida sense trepitjar la terra només ciment o asfalt.

 

A partir, aproximadament des de la segona guerra mundial, començà ja un procés accelerat d’abandonament del camp. Les ciutats europees absorbeixen una gran quantitat de mà d’obra que necessiten per a la seva construcció. L’industria surt de les ciutats i es comença a instal·lar en els petits pobles i capitals de comarca ha on el sistema de feina artesana ha estat substituit pel treball industrial, passant la persona de ser treballador / artesà identificat plenament amb la seva feina, al treballador / productor només amb el seu salari i convertit en una maquina més de l’engranatge industrial. Però tot i això la pagesia és vista com sempre, com un mon de penúries, inseguretat i pobresa. A l’industria es paguen salaris més alts, jornades d’hores fixes i caps de setmana lliures. La ciutat començà així a exercir de fort imant, sobretot per les generacions més joves que ja no volen seguir amb la vida tradicional, d’austeritat i d’arrelament a la terra que portaren desde sempre els seus pares i avantpassats. Els pagesos que queden es veuen obligats a transformar les petites explotacions familiars i tradicionals, en granges industrialitzades. Tot  un mon de conrreus i ramaderies ecològiques és forçats mitjançant les multinacionals de la química ( fertilitzants, pesticides, etc ) i les de medicaments i hormones pel bestiar, a portar un ritme d’explotació i creixement antinatural.

 

Com a conseqüència de la globalització que comença a incidir fortament a partir de la derrota europea en l’últim conflicte mundial, la nostra pagesia tradicional  es veu obligada a competir amb les naixents multinacionals de la producció d’aliments. Es fomenten uns canvis d’hàbits en l’alimentació de les nostres poblacions per afavorir aquestes mutinacionals. I a tot això s’ha d’afegir que els nostres pagesos queden hipotecats al veures obligats a demanar préstecs bancaris per a poder fer front a tota aquesta transformació. Així, d’aquesta manera, la pagesia europea queda sotmesa: a un cantó pels bancs i per l’altre la dura i desigual competència de productes de procedència extraeuropea.

 

Van passant els anys i lluny d’augmentar, la nostra pagesia va minvant. Cada cop hi ha menys pagesos. Quin serà el futur? No se sap del cert, pero tot apunta que al final es quedaran unes poques multinacionals amb el control de l’alimentació mundial. Amb conrreus transgènics, oferint productes sense llavors i amb animals de granja modificats genèticament amb la patent de producció en dites multinacionals. Pero fins que això arribi l’administració europea va subvencionant als nostres pagesos  per que no molestin i sigui així menys traumàtic el seu aniquilament.

 

Per tant, mentre poguem no trenquem el lligam de sang i terra. Comprem productes conrreats el més propers a nosaltres y recolzem així als nostres pagesos, essent la d’ells una de les feines més nobles i necessàries per a la subsistència i sobirania de les nacions.

 

Tornem a la terra en tot el que poguem. No perdem el contacte amb la naturalesa. Practiquem muntanyisme i coneguem el nostre el nostre món rural. Defensem la naturalesa de les agressions especulatives, coneguem i practiquem el naturisme i no abandonem la cuina mediterrània. Respectem i estimem la nostra fauna i flora. Rodegem-nos d’elements naturals: llars de foc, objectes de fang, materials nobles com la fusta, l’espart vímet etc. Estem en contacte amb els quatre elements ( aire, foc, terra i aigua ), i fem que la nostra sang sempre estigui lligada fermament a la nostra terra.

 

 

Europae